Un conte en Valencià.

Hi havia una vegada, un home que no parlava amb ningú, ell anava pasant desapercebut, així passa el temps
fins que sense donar-se compte, ni encara que volguera el veien, quan cridava a algú, no l’escoltaven, quan
demanava ajuda o saludava no li responien, desgraciadament no hi podia fer res, desesperat va començar a cridar l’atenció,
trencava cristalls, cotxes y tot tipus de coses davant de la gent, va anar per ai fent tot tipus de mals pero seguia sent invisible,
amb eixa horrible idea es va intentar suïcidar, pero algo li deia que no, encara que no els escoltarà ai estava la seva família, sa
mare preocupada feia sempre dinar per un més.
Desesperat va viajar, sense pagar per que, es clar, no el veien i aixó era una xicoteta ventatja, pero res comparat amb
que la teua familia no et poguera veure, eixos menjars de ta mare, eixos abraços per la nit, eixes xerrades amb el teu pare,
eixes discussions amb el teu germà sense motius... tot era melancolia. En Internet va veure informació de un mèdium que
vivia a Amèrica després de un viatge i de apanyar-se-les per a trobar la casa del mèdium va trucar, li va obrir, almenys ell li veia.
Va entrar a la seva casa i el va invitar a un té i varen xerrar sobre lo que li passava, el mèdium li va dir:
-Tu, des de quant fa de que no fas bones accions? Alguna vegada t’ha interesat la teva vida?-Va dir.
-Quantes preguntes- es va sorprendre- Pues últimament no parlava amb ningú, i derrepent ya ningu em veia, i no feia res per
els demes.
-Tu no eres invisible, la societat a tirat la tovalla amb tu- Concloïa el mèdium
-Que vols dir? – Va preguntar obsolet.
- Que per a que pugues tornar amb els teus familiars, tens que fer bones accions.
Sense dir res men vaig anar, dies despres, pel carrer vaig veure una dona major que no podia passar, li va ajudar, després li va
donar 50€ a un pobre que hi havia demanant i moltes bones accions, finalment, tornà a ser visible i va viure la vida lo millor
possible i sempre amb una sonrisa dibuixada en la cara.